Les travesses per neu i la importància del grup

Activitats amb raquetes de neu

L'ús de raquetes de neu per travessa té un origen difús, probablement sorgissin fa uns cinc mil anys a l'Àsia Central però això no ha pogut ser confirmat. Avui dia el seu ús s'associa de seguida als esports hivernals, en concret al senderisme, muntanyisme i alpinisme a l'hivern.

Durant una travessia per neu, en general durant qualsevol activitat a l'exterior que impliqui un risc patent, disposar d'un grup és una cosa fonamental. Comptar amb l'ajuda de persones en cas que passi un accident és inestimable.

Imaginem una caiguda durant una excursió en la qual es viatgés sol. Si s'arriba a patir algun traumatisme greu que impedeixi el moviment ens veuríem involucrats en una situació certament perillosa i preocupant. Estaríem completament a la mercè del nostre terminal mòbil i en cas de no disposar de cobertura el més normal és que haguéssim de suportar aquestes condicions (fred i lesions) fins que algú ens trobarà a faltar, alguna cosa que bé pot trigar un dia. Amb tan sols la companyia d'una persona les nostres possibilitats de supervivència es disparen.

Quan es camina per la vora de congostos, vessants costeruts on ha gelat o punts amb alerta d'allaus, viatjar amb un petit grup en fila índia permet l'ús de cordes entre els integrants perquè en cas de pèrdua d'equilibri, caiguda o sepultació, els altres membres de l'equip puguin iniciar les tasques de socors.

No podem oblidar tampoc que els esports d'hivern, per molt bells que siguin, també són extremadament durs. En cas de defalliment un company pot tendir ajuda ja sigui fer que beguis algun suc, comes plàtan o algun altre tipus d'aliment revitalitzant o ajudant-te a tornar carregant parcialment amb el teu pes. En el cas extrem d'aturada cardiovascular, cosa que pot semblar inversemblant però que de fet pot succeir, un company pot mantenir-nos amb vida gràcies a la tècnica de l'massatge cardiorespiratòria fins que arribi un helicòpter de rescat.

Viatjar en grup també és un blindatge important enfront de la desorientació. Comptar amb la capacitat independent de diverses persones per jutjar la posició en què s'està, pot ser determinant per evitar perdre en la blancor de la neu.

Quan s'estiguin realitzant activitats hivernals perilloses, ja siguin amb raquetes de neu, esquís, trineus o qualsevol altra cosa, anar acompanyat és sempre la millor opció. En cas de no poder ser així sempre caldrà reconsiderar la sortida.